PATACADAS A DOIXO

Bé ja sabeu que la meva creu és caure, dons la setmana passada vaig caure al lavabo de cul, i com sempre rebotant, semblo una pilota, sort que encara duia la tovallola i va parar el cop en directe. Deu meu uns dies tot el cos dolorit, ahir al aixecar-me de la cadira vaig ensopegar em la caixa dels gats i ja veu a la Rosa Mª tota a terra, vaig picar a la cara els genolls i les mans i també bai rebotar, aquest cop la Carme no s'ho podia creure, això que dic que reboto. ho va veure ella mateixa. bé tota dolorida vaig anar al llit i no vaig aixecar-me fins a les set, però vaig tornar al llit avui encara estic dolorida però ja va passant. us posaré les fotos si el Sr. Daunis me les vol fer. o la Carme,  les he fetes jo mateixa posant' hi temps, la del lavabo era sens-sa roba.... of course, no voldreu veurà una versió original, la de aïr és tal com vaig quedar. ve ja ho veieu, i dona gràcies de que no hem trenco res de res. només thrombocid i marxando una de nueva

petons a qui hem segueixi.

DIUEN QUE EL DOLOR MORTIFICA PERÒ NO MATA

bé jo no diria el mateix , que calor si mata i de més fort i a més a més mortifica, ahir va ser un dia infernal!!!, sento a les noticies de la sexta, " Parte del norte de España vive un dia de lluvias i sin sol, que? no vivim a la mateixa, i que el sur han soportado de 35 gr. 40 gr. OH! My God, and girat el mapa, no potser us faré una foto de l'herba de casa perquè quedeu convençuts que s'ha fregit totalment, aquest ja no el salvem és tindrà que arrancar tot i plantar-ne de nou, això és fa pel setembre. aixis que nenes i nois aquesta herba no val per res.

No,
 No ploraré però hem matara la butxaca ja que treure'l , i plantar-lo i esperar que creixi, vindrà una gelada tempren-era, i la xaf  la matarà.  Ole fandango...!!! fins la pròxima, i això si que són noticies caloroses......

. 

LA GENERALITAT RECONEIX LA TRAJECTÒRIA DE TERESA LOSADA

Bé com us tinc dit la Teresa va recollint premis, segueix treballant, va dos dies a Barcelona,a Bayt Al-Thagafa,  no falta a les seves pregàries, i menys els seus deures d'ajudar, a la gent que li hi demana, tot i es clar dins de les seves forces dons no oblidem la seva malaltia. un dia d'aquest l'aniré  veure ja us explicaré com la trobo Noticies fresques són d'abril i maig

MOLT DE TEMPS SENSE FOTRE RES.

Hola ja sóc aquí en primer lloc perquè si en parlo sapigueu qui és us presentaré L' Estel, (només , perdoneu és el meu gos), ja feia dos anys o més que vaig tindrà que sacrifica dos gossos 17 anys amb nosaltres, van deixar un buit, que jo mai ves dit., per ser motius i que no venen al cas em  sentia sola, fins que un dia vaig veure un pamflet  per totes les botiges de torrelles amb quatre fotos de cadellets dient adopta´m, la  temptació  va ser massa, no hem direu que està per menjar-lo dit i fet el dia següent vaig trucar a la Gossera i van dir-me que només quedava un que és deia panxo, truco a la meva cosina i l'explico i va dir-me passa'm a buscar. (això m'agrada sens cap dubte) vare'm anar-hi i aquí una foto del pancho, un altre dia os explicaré perquè és diu ESTEL OK?

EL TITÀNIC

Dimecres ens em arribar fins a les drassanes, ja que en el museu marítim i ha exposat l'historia del Titànic, 100 anys del seu enfonsament i les seves víctimes. teníem curiositat, al menys jo, dons en va parlar-ne l'autor de l'exposició en el programa Dv. i va explicar-se molt bé.

Podeu veure que la foto és com si fos antiga, te la fan només entrar, després un noi molt amable et pose els cascos i t'engega el àudio, vas seguint molt bé totes les explicacions. tampoc entra la gent com vol, vant fent entrar de tres o cinc màxim cada dos o tres minuts, això fa que la puguis veure en tranquil·litat.
Bé un mati més que em passat, agradable.

SEGUEIX SEN NOTICIA

Ella seguix treballant, com aquell que no tingues res de res, però segueix rebent premis, menys mal que aquest són en vida i no en mort, al menys els pot gaudir. 

BUIDA PER DINS !!!

Això  una mitja confessió: he de dir que porto a casa des de l'enterro de la meva cunyada, això vol dir des de dilluns al mati, no he sortit, per res, no tinc ganes de fer res, faig el mínim, i perquè hem sento obligada, com ahir fer les patates en bacallà i panses, Divendres Sant, bé avui el mateix que ahir, dons com verem ser dos, dons les sobres...he llegit el principi de la Vanguardia i m'ha fet gràcia trobar un text d'una ex alumnes meva, parlant de la professor de Sant Vicenç dels Horts, ja miraré si puc passar l'article, això m'ha animat una mica dons veig que la meva feina no va ser envà