EL PANELLET

Ahir vaig parlar amb la meva germana, i avui pensant que podia escriure,  he recordat una anècdota que tothom sap. Era una mica petita l'edat no la recordo, però se que era la menys espavilada de la casa, la ton-teta, la ploranera etc.Quan va arribar  tot Sants, la mama comprava uns quants panellets, això vol dir tres per cap, ja que érem família numero-sa, jo era, com ja he dit, una badoca, però la "teta" com jo la anomenava era molt ràpida i ja s'havia menjat els seus ien un plisplas ,  jo li vaig ensenyar que encara m' havia quedat un, no vaig veure la seva mà però me 'l va agafa i se'l va posar a la boca, no podia casi menjar del riure que li va agafar, i jo desprès de donar-men compte, i amb cara d'esglai vaig començar a plorar.Bé explicat això en diem el " trauma" del panellet

TAL DIA COM AVUI (PLOU)

Dissabte va ploure tot el dia, quina cosa més rara, vaig llegir desprès de molt de temps. un llibre EstherTusquets- "pequeños delitos abominables, dons mira sembla que pensem el mateix.sobre anècdotes.de gent mal educada amb ganes i que te les trobes a tot arreu, jo com més gran em faig, menys les suporto, nens que corren pels supermercats, gents que és cola....pagar sempre tu, gorrers en una reunió, aquell que sempre t'interrompré i acaba parlant ell, metges molt mal educats i que fan sentir-te impotent, surt amb la moral per terra, .família que no sap realment qui ets. i que tampoc vol saber res de res.i així un munt de coses, bé podria dir que casi m'ha pres coses que volia dir, però que mai ves dit, ja que jo no sóc escriptora , però i ha un llibre que se'n diu la llei de Murfhi.i aquest el tic clavat a l'esquena.

Crear una anectota

Sóc una persona que per motius de peu esquerra, cai molt, i les caigudes són un número impressionant, sempre faig un espectacle, i hem sento ridícula Una vegada viatjant ens vam para a un poble o ciutat que te una universitat molt recarregada, te que veurà amb Gaudí.desprès de dinar com és costum vaig anar al lavabo, eren escales cap a sota una mica fosc, molt carregat rellotges amb flors etc. però per anar als lavabos tenies que pujar un esglaó, que bé sigui dit era fosc i és confonia amb el terra, de sobte vaig hem vaig veure la sanefa de la pared rebotant sobre meu ull com un timbal. bum, bum, com sempre o moltes vegades estic sola no ve ningú, vaig tindrà que cridar, res de res, amb moltes dificultàs vaig pujar els deu esglaons que hem separaven del restaurant, quan van veurà la cara, apa tots cor-remi.. el metre, el director.
la foto del meu ell ja era ha casa i els 5 dies havien passat, per tant no és veu com era el principi.

EXTRANY EXPLICAR LES COSES

Sempre penso en coses que m'han passat, però quant les vull escriu-re quedo clavada. serà perquè estic començant i això encara no rutlla gaire be, estic fent ho una mica aixi aixi, podria fer-ho cronològic, però molts sabrien qui, sóc i tampoc vull que la gent tingui tanta referencia meva. soc una persona una mica com el forat. tinc de tot, faig una mica de tot i no se res.

Crear una anectota

Bé aquest animal i no se com dir-li, dons no porta plomes el rei de la casa

Moltes vegades tindríem que portar-lo a una exposició però no tenim la fortalesa de fer--ho ha! però l'estimem molt, fa moltes coses, imita al gat imita el microona la rentadora , et crida. i sap molt bé quant l'amo arriba a casa. i comença a cridar-lo, tenia la costum de cridar el gossos, però ja són morts i no li recordem, destrossa tot el que li posis dins la gavià, te un bec que que si t'agafa la roba et canvia el model