LA MONA

D'això també tinc trauma... vaig fer, encara no amb 9 anys un tapet de ganxet per la meva madrina, era enorme tapava una taula rodona, jo vaig anar tota il·lusionada a donar-li, i també pensant que tindria una mona molt maca, si, si, això és el que jo creia, però ella només va donar-me 25 pessetes. No se que va passar-me però casi li prenc el tapet i me'l porto cap a casa, sempre he pensat amb aquest tapet.

He de dir que el Padrí va donar-nos la mona fins bastant grans 14 anys crec..
.

UNA DONA DIFERENT

Una dona diferent, sempre començo i no acabo mai de fer-ho, i a coses que ara que les vull escriure , penso que no les puc publicar, ja que la gent s'u pot prendre malament, si explico coses series  poden sentir-se que son ells però no sempre ha de ser aixi, també molta gent sap la meva historia i les coses que necessito explicar són aquestes, aixi que em trobo en un carre sense sortida, que faig, no ho se, de moment explicaré coses banals i sense introduir-me dins meu, i ja veurem que passa, com que de moment no tinc seguidors, bé si dos.
Recordeu que si no tinc seguidors crec que tancant la pàgina, és el primer dibuix de la meva neta i de veritat de la bona que el va fer sola

NO CAIGEU A LA TRAMPA

EN PRIMER LLOC VULL DIR-VOS, QUE QUANT LLEGIU EL QUE ESCRIC TANQUEU ELS ULLS I PENSEU EN MI...... MOLTES COSES LES EXPLICO, PERÒ SEMPRE D'UNA MANERA BASTANT DE BROMA I UNA MICA SARCÀSTICA. TRISTA NO GAIRE .....

TAMBÉ OS DIC QUE SOTA DE CADA ESCRIT I HA UN FRASE QUE DIU " 0 COMENTARI OS" SI CLIQUEU ALLÀ US SUR UN TROS PER ESCRIURE I DIR-ME QUALSEVOL COSA. ÉS MÉS FÀCIL QUE FER UN E.MAIL.QUANTS MÉS FANS TINGUI MÉS GANES D'ESCRIURE.

SETMANA SANTA

Mai ves dit que seria un dia com un altre, quant era petita, a casa meva era un carrer que passava la professó, per tant venia la família, bé tota no he? normalment la del poble del costat que el diem els "Pijos": la mama feia per sopar cigrons en bacallà i ou dur amb panses; després de que ja havia  passat per davant de casa en posàvem a xerrar, de coses, i  com no,  sortia la famosa casa que que tenien els germans que eren tres, " que si falta un paper que si jo no puc etc... "El germà gran se la volia quedar, el meu para no volia saber res, i la meva tia que amb el temps la havia anat arreglant, havia cuidat la meva avia i el meu para, que era el més petit dels tres després de la guerra, va anar viure amb la meva tia.per tant li donava la seva part.

El meu tiet quant la va veurà un dia la casa, va quedar tan badoc i sorprès que li va dir a la meva tieta , un dia d'aquest et donaré una sorpresa. I dit i fet va canviar el pany i va posar un llogue-ter, i aquí va començar a parlar-se de la casa que ha durat fins que vant morir els tres germans, els fill grans dels tres germans és vant posar d'acord. però la broma va durar 30 o 40 anys. així que setmana santa amb recorda els cigrons en bacallà i a la Tieta.

EL MON AL REVES

Aquesta és d'aquestes setmanes que passa quant dius podríem fer això, i l'altre et diu,  a està bé, però perquè no fem allò?
i tu dius val, per tal fer quelcom.... perquè ja dies que noi sembla que ningú està d'acord amb el que dius.... al cap d'una estona et diuen: ara que si fem això potser seria una mica pesat , que te'n sembla si en ves allò o això féssim lo altre. tu ja comences aprendre una til·la, i per dintre dius allò, això l'altre, que més don? (a però no. i quant per fi dius:"bé que fem dons?" (amb una mica de mala milk) a dons fem el que tu vulguis!!! tant donar voltes, no era més fàcil dir que si des de un principi? a mi això m'arreveixina, de veritat no puc, i després quant fas morros et diuen: sempre t' emprenyes per res, ten una mala llet, no hi ha qui t'aguanti...MOLT BÉ !!! apa dons ja és quedat com una reina....

volia posar una corona, però això encara no ho domino, però us o podeu imaginar...

EL GAT MÉS CARINYOS DE CASA

• aquest gat ha sigut el millor amig que he tingut, crec que ha impedit que fes moltes coses,

estic dins d'un intent de començar això

Quantes vegades penses, que no val la pena fer això allò, jo moltes i acabo no fen res, tinc la sensació de que vull ser protagonista però no és això en absolut és tan sols parlar i com ara pateixo de no tindrà gent amb qui parlar dons els escric. potser diran quina burrada,  bé dons,  són lliures d'obrir l'ordinador i buscar-me, les persones que ens sentim soles podem fer això i més. jo parlo sola, o em els meus gats i hem sento feliç a estones clar, això no omple.....

QUANT VE LA DIFICULTAT

Bé fins ara he explicat coses molt senzilles i gens alegres, per passar l'estona, però no tenia clar escriure coses series i jo no guardar-les, dons no sabia imprimir. i no tindrà una mena de recordatori propi, ja he après a fer-ho, per tant puc escriure per vosaltres i guardar-me la historia per mi, qui sap a lo millor faig un llibre i tot, ja,ja,ja
Tota la vida m'agrada escriure i això ha sigut com una mena de teràpia, encara no he dit a ningú que ho faig, bé la meva germana que m'ha donat les instruccions per tirar endavant.

Penso que no se si dir-ho, però ho tinc que fer-ho, dons des de que m'he jubilat amb sento molt inútil, no faig res i amb sento molt sola, podria això fer-me més...que? no ho se, ho faig i prou. però tic clar que m'estic tancant i no entra el sol ( il·lusió ) per res. m'assemblo aquest carre sense cap raig de llum-

CAIGUDES RECENTS

• 

Com us deia de caigudes recents, ja en porto dos dies, una darrere l'altre, dijous vaig començar atallar herbes i bais relliscar  i com era un tolus que feia baixada, i jo portava sabatilla, vaig fer una espagat o sigui vaig cada de cames obertes.....
la segona  al dia següent vaig portar la meva neta als columpis  com que li agrada molt vaig empenya tan, i a terra i ha gravi-lla  dons un peu cap aquí un peu cap allà i una volt ereta i de cul a terra, la meva neta va dir-me has caigut iaia? i vaig dir-li que si.i jo vaig cada vent tocada.

TOT UNA FELICITAT

Tots els migdies faig una mig diada, tots venen cap a mi
 i ens posem a dormir, veig la novel·la, i desprès DV, que m'agrada per les coses o gent que si presenta, quant m'aixeco per berenar ja és desfà tot,  però sóc feliç perquè estan fent companyia.Bé falta una gata però te preferència pel el meu marit i està sobre la impressora que està calenta. i allà si passa casi tot el dia.

El Rei de la Casa

Li diem el Rei,és un gat molt tranquil, sempre t'observa i casi no molesta mai només quant te gana, si estic trista o nota i està el meu costat, en posa la seva pota sobre meu maulant.