domingo, 30 de octubre de 2011

Skype

El gran invent per mi, de veritat, i de una manera de comunicar-me amb la gent, es l'Skhpe, el Facebook, també, i el tuitter, és només per donar opinions de una  mica freda., però l'skhpe nenes és l'Hostia!!!,  tinc una amiga que  viu lluny i cada dissabte a la 1 del migdia fem el vermut juntes, parlem, ella menja olives, jo cacauets palats i una copa, quant és l'hora de dinar dons fins l'endemà diumenge, don gust, estas esperant l'hora i preparant el dinar perquè quant una de les dues truqui ja ho tinguem preparat.i així podem dir adéu a l'hora de dinar.
ha ! també tinc una amiga que quedem a les 11 dels dilluns i sinó tenim res que fer xarrem una estona; .també tinc d'altres però ja és més enganxar-nos al vol. però no passa res; també som quatre jubilades que sortim un cop el mes, (no sempre) i una no havia manera, ara ja ho te, ja us explica-re com va el dia 3 que sortim...he no deixeu de mirar he? tinc que explicar-vos les caigudes de la vall de Boi

sábado, 29 de octubre de 2011

A León a toti prisa




El 17 d'Agost marxem cap a León, ja que unes amigues volen que hi anem, sempre ho diuen però l'Enric s'excusa, aquest cop com que ja érem a mitjans del mes d'agost i començàvem esta avorrits i jo tocant les musaranyes, aixi que cap allà, 7 hores de cotxe... dinar a les tres i 1/4 ells ja tenien l'esmorzar els peus. bé després de dinar visita a Gaudí i (la Catedral per fora).vaig sentar-me al costat d'en Gaudi. ja os poso una foto, està dibuixant i el colom esperant, bé vaig parlà una miqueta amb ell i a deu..
sabeu aquest any he tingut unes quantes xerrades d'aquestes, també amb una peregrí pobre estava rebentat , i així durant tres dies, ella coneix tots els racons d'aquesta ciutat i més va portar-nos a una reserva natural de cérvols, porcs espins, llops.ermites romàniques, museus i també van
fer-me pujar per unes escales metàl·liques que feia  
anar fins els vidres de la Catedral, i jo amb vertigen
 
Aquestes són tres personatges de l'historia les tres infantes Dña Urraca,  Elvira i Elena, no mi vaig acosta gaire dons feien mala cara.... clar que tot el dia dretes....



Un museu que les coses més rares que puguis imaginar-te, això és un llit, era el que tenia més coherència i d'altres encara i penso.....que pot ser??