PATACADAS A DOIXO

Bé ja sabeu que la meva creu és caure, dons la setmana passada vaig caure al lavabo de cul, i com sempre rebotant, semblo una pilota, sort que encara duia la tovallola i va parar el cop en directe. Deu meu uns dies tot el cos dolorit, ahir al aixecar-me de la cadira vaig ensopegar em la caixa dels gats i ja veu a la Rosa Mª tota a terra, vaig picar a la cara els genolls i les mans i també bai rebotar, aquest cop la Carme no s'ho podia creure, això que dic que reboto. ho va veure ella mateixa. bé tota dolorida vaig anar al llit i no vaig aixecar-me fins a les set, però vaig tornar al llit avui encara estic dolorida però ja va passant. us posaré les fotos si el Sr. Daunis me les vol fer. o la Carme,  les he fetes jo mateixa posant' hi temps, la del lavabo era sens-sa roba.... of course, no voldreu veurà una versió original, la de aïr és tal com vaig quedar. ve ja ho veieu, i dona gràcies de que no hem trenco res de res. només thrombocid i marxando una de nueva

petons a qui hem segueixi.

DIUEN QUE EL DOLOR MORTIFICA PERÒ NO MATA

bé jo no diria el mateix , que calor si mata i de més fort i a més a més mortifica, ahir va ser un dia infernal!!!, sento a les noticies de la sexta, " Parte del norte de España vive un dia de lluvias i sin sol, que? no vivim a la mateixa, i que el sur han soportado de 35 gr. 40 gr. OH! My God, and girat el mapa, no potser us faré una foto de l'herba de casa perquè quedeu convençuts que s'ha fregit totalment, aquest ja no el salvem és tindrà que arrancar tot i plantar-ne de nou, això és fa pel setembre. aixis que nenes i nois aquesta herba no val per res.

No,
 No ploraré però hem matara la butxaca ja que treure'l , i plantar-lo i esperar que creixi, vindrà una gelada tempren-era, i la xaf  la matarà.  Ole fandango...!!! fins la pròxima, i això si que són noticies caloroses......

. 

LA GENERALITAT RECONEIX LA TRAJECTÒRIA DE TERESA LOSADA

Bé com us tinc dit la Teresa va recollint premis, segueix treballant, va dos dies a Barcelona,a Bayt Al-Thagafa,  no falta a les seves pregàries, i menys els seus deures d'ajudar, a la gent que li hi demana, tot i es clar dins de les seves forces dons no oblidem la seva malaltia. un dia d'aquest l'aniré  veure ja us explicaré com la trobo Noticies fresques són d'abril i maig

MOLT DE TEMPS SENSE FOTRE RES.

Hola ja sóc aquí en primer lloc perquè si en parlo sapigueu qui és us presentaré L' Estel, (només , perdoneu és el meu gos), ja feia dos anys o més que vaig tindrà que sacrifica dos gossos 17 anys amb nosaltres, van deixar un buit, que jo mai ves dit., per ser motius i que no venen al cas em  sentia sola, fins que un dia vaig veure un pamflet  per totes les botiges de torrelles amb quatre fotos de cadellets dient adopta´m, la  temptació  va ser massa, no hem direu que està per menjar-lo dit i fet el dia següent vaig trucar a la Gossera i van dir-me que només quedava un que és deia panxo, truco a la meva cosina i l'explico i va dir-me passa'm a buscar. (això m'agrada sens cap dubte) vare'm anar-hi i aquí una foto del pancho, un altre dia os explicaré perquè és diu ESTEL OK?

EL TITÀNIC

Dimecres ens em arribar fins a les drassanes, ja que en el museu marítim i ha exposat l'historia del Titànic, 100 anys del seu enfonsament i les seves víctimes. teníem curiositat, al menys jo, dons en va parlar-ne l'autor de l'exposició en el programa Dv. i va explicar-se molt bé.

Podeu veure que la foto és com si fos antiga, te la fan només entrar, després un noi molt amable et pose els cascos i t'engega el àudio, vas seguint molt bé totes les explicacions. tampoc entra la gent com vol, vant fent entrar de tres o cinc màxim cada dos o tres minuts, això fa que la puguis veure en tranquil·litat.
Bé un mati més que em passat, agradable.

SEGUEIX SEN NOTICIA

Ella seguix treballant, com aquell que no tingues res de res, però segueix rebent premis, menys mal que aquest són en vida i no en mort, al menys els pot gaudir. 

BUIDA PER DINS !!!

Això  una mitja confessió: he de dir que porto a casa des de l'enterro de la meva cunyada, això vol dir des de dilluns al mati, no he sortit, per res, no tinc ganes de fer res, faig el mínim, i perquè hem sento obligada, com ahir fer les patates en bacallà i panses, Divendres Sant, bé avui el mateix que ahir, dons com verem ser dos, dons les sobres...he llegit el principi de la Vanguardia i m'ha fet gràcia trobar un text d'una ex alumnes meva, parlant de la professor de Sant Vicenç dels Horts, ja miraré si puc passar l'article, això m'ha animat una mica dons veig que la meva feina no va ser envà

UN IVERN SENSE PLUJA

Bé hem entrat a la primavera: i a plogut, una mica més i ens quedem dissecats, fa por quant veus que els dies van passant i que l'home del temps ja no sap com dir-ho, ara bé molta molta pluja no, aquí només dos dies, ja hem parlarem com acaba això, si torna a sortir el sol! i que m'agrada molt, tot tornarà a quedar sec.direu perquè parla del temps, dons mireu, la humitat era baixa, i la pressió també, això fa que hem falti l'aire, no se com dir-vos, sembla que porti un enclusa  sobre el cap i que les cames quedin enfonsades cap endins.i fan mal, tot i això tiro endavant. ahir vaig anar a veure El Goya, i També el Delacroix, No sóc crit-icona, i potser en fet un gran esforç per fer aquesta exposició, moltes litografies i poc quadres., això si ben muntat i ben exposat, és gratis, si pot anar i passes un mati agradable.

SETMANA SANTA!!!

SETMANA SANTA, Estem a dimecres, ja ha passat tot, ara potser ens tranquil.lidzàra   tots una mica, i comence-rem a fer vida normal, ha sigut una espera molt dura, el dia va acompanyà amb la tristor, va ploura i seguix poblen, aquí a casa és Brigadum com sempre, no veig res de res, voldria posar una foto, però no tinc

cap d'ella, aixi, que us llegiré el poema que van posar en l'esquela :                   

 Jo moro;
però la meva estima no mor,

us estimaré al cel

com us he estimat a la terra

UNA MORT MÉS !!!

Divendres un dia com aquell que va morir el meu germà, amb truquen i també em diuen que baixi a Sant Vicenç, que la meva cunyada ha tingut un accident, el meu amig va insistí perquè jo volia més informació, però ell és negava ha donar- me la, Deu meu un cop més el meu cos va sentir no se quelcom, no podia ser no entenia res... vaig baixa a recollir la meva germana que estava pitjor que jo dons ja tenia més informació del accident, però el que sabíem segur és que era morta., la nostra pregunta, constantment era perquè, perquè ens havia tocat a nosaltres un altre cop, la meva cunyada era jove 53 anys, quatre fills dos nets, tenia una vida per endavant, i et preguntes perquè, no hi cap resposta, en absolut, Els fills es faran preguntes aixi constantment, i el meu germà, no se, però ha de ser dur de cop i volta no tindrà la companyonia de la Montse el seu costat, i els fills faran la seva vida de mica en mica. la meva neboda gran en un moment i amb la vista perduda va dir "el meu Pare és viudo", com és pot quedar tants cors destrossat en un minut, i seguir tirar endavant?, no ho se però tenia que explicar el que sento, els voldria tindrà al meu costat acaronar-los i no puc, ells  han d'esta junts, decidir coses, parla de la seva mare, potser i tot que els nervis els porti ha riure una mica recordant les anècdotes que han viscut..   Si tenen que estar junts!!!

Bé perdoneu per tornar explicar una desgràcia més .

SORTIDA A LA VALL DE FOIX, PENYISCOLA I MORELLA

Va ser una sortida ha on el meu germà va ser el primer en apuntar-se, i no va poder ser, se que li feia il·lusió, també a la meva cunyada. el Josep Casa va tindrà el detall de fer-nos saber el pujar el autocar tal fet i va demanar resar un para nostre, va ser d'agrair-li molt , bé amb tot i això ja fa un mes, ahir vam fer una missa recordatori, el musen va pensar fer-la a la sagristia, però va adonar-se que allà no hi cabia ningú, Antonio, tindries que haver vist la gent,  estava ple, en ser  a les 8 del vespre, els teus fills també tenen amics, com tu,
la teva dona encara li està donant voltes i plora molt, no la renyis des de allà on siguis, ja saps que la gent del Sur són més sensibles al plor.et recordo i ara mateix els ulls s'omplen de llàgrimes, però estic segura que estas tranquil i bé.
 Bé t'explicaré com va anar l'excursió : vam arribar al hotel que eren apartaments per dos parelles, com un piset dues habitacions, dos lavabos un menjador i una cuina i galeria, vam dinar i  marxar a la vall de Foix a veure les grutes, jo ja les havia vist.no se tu... després de sopar,  dormir, cap a Peníscola el papa Luna, el castell està reformat jo vaig pujar fins a dalt del tot. un cop vist, cap a Morella. el temps va acompanyar-nos tota l'estona, potser i tens una mica d'endoll, arè et posaré la foto del grup i així no tinc que dir-te qui érem..

GRÀCIES ANTONIO PER ESCOLTAR-ME.

PENSAMENTS MOLT LLUNYANS

Normalment quant veus la natura, que és tan gran i que tu et sents tant petit,  penses que no ets res, que casi ets un àtom, el cor s'omple d'una força i dius SI  i  a la vegada un NO, que sóc jo davant d'això? que puc sentir o que puc dir? els sentiments se m'embrollen de tal manera que no voldries marxà, tan si fa fred o si estas cansat, vols en aquell moment una resposta d'allò tan immens,  marxes amb dolor el pit, no t'ha respost i  amb la congoixa i  la nostàlgia que un sent i veu, ha de deixar allò que tan l'omplert.

Normalment som persones esclaus de la nostra vida, i més dels nostres pensaments, estem en una presó, que
cada dia de la nostre vida intentem sortir-ne, però és totalment impossible, ja que totes les actituds nostres i de la gent que ens envolta ens fan no sortir-ne. Podries marxar i deixar-ho tot, quants o han fet!!!, però no se si dir-ne valents o covards, però en fugit, i començar una vida nova, és fàcil obrir la porta i fer-ho ? no ho se...
La vida que és format, podríem dir que quasi te l'és feta tu, i que el demés son figurants, però no formant part dels teus pensaments, per tan tens que seguir endavant,
Bé pro aquestes reflexions són diàries, aixi que ho deixem aquí.

CAMINANTE NO HAY CAMINO, SE HACE CAMINO AL ANDAR.....

ELS DIES CORREN. MASSA DEPRESA

Avui penso em el meu germà ja fa dues setmanes, i encara com aquell que diu, no m'he assabentat, si se que estat, però costa molt que dins del teu cor marxi,  aquest dolor de soledat.que no marxa i que els seus records de la seva  joventut quant feia "falcons", que per cert no se si existeixen crec que el 1993 és van dissoldre, tot el que lluitem, per arribar lluny, que es? ha on és ? fem filigranes perquè les coses surtin bé, i quant més t'esforces pixo. Bé tornem al meu germà, desprès del treball és rentava bé i anava a practicar i tornava tard, és a terra per l'esquera és ell. aquestes fotos han sigut tretes del llibre L'Abans, tenia ganes de treure aquest tret del meu germà dons poca gent sap que feia aquest esport.bé intentaré no parla més del meu germà, però per això es el blog oi? per poder explicar-vos tot el que senti dintre meu.

UN DIA I UN ADEU PER SEMPRE

Aquest no és que sigui un de aquells dies que vols a la teva vida! havia vingut de Roquetes de Mar (sud d'Espanya) i el 17 a les 6 de mati truque el meu nebot, (tieta el papa s'ha mort.) no vaig reaccionar dons jo somio molt, bé vaig xacar-me i vaig fer el cafè amb llet, prenen les medecines, anava analitzant el que el meu nebot m'havia dit. L'Antonio és mort? segur? si, si era el Toni..m'ha dit plorant tieta el papa és mort. fins aquell moment tinc que ser sincera no havia sentit res.però de sobte vaig vestir-me i vaig baixa, no crec que tingui que explicar res més, no és normal que un germà marxi així sense dir-te adéu però vaig alegrar-me de que no petis més.

l'alegria que es barreja amb la tristor també és ben bé una cosa rara. al Tanatori hi havia molta gent l'omplia, i a l'església també tanta gent: penyes del Barça; l'esquerra, el poble, . els dos diaris que van comunicar la noticia, el mundo deportivo i l'esport .l'Oriol Junqueres, De segur que ves estat content, ja que ell mai va donar-se de que la gent l'estimava tant ,deixeu- me posar només  una foto d'ell
com podeu veure el Barça era la
seva vida estan malalt i tot assistia allà 

AIXÒ ÉS EL BALCO DE CASA I LES VISTES

Aquesta és una visió des de la finestra del meu dormitori
cada dia veus una de diferent, quant treballava, sempre volia fer fotos, però ja sa sap tot u deixes per quant estiguis jubilada, aquesta li diem Brigadum, és una peli- cula molt antiga, era un poble que apareixia cada 100 anys i uns casadors la van trobar,  festes,  danses i enamorament, vant tindre que decidir al acabar el dia si es queda ban o desapareixien, amb el poble....
Tinc una Amiga que quan em truca des de el poble amb diu que si estic Brigadum i li dic que si però que ja tenim telefon.i que podem parla , realment és maco
Poder viure aquí dalt, totes les estacions és viuen més intensament, les flors quant broten els esquirols, el ocells, també ja dies molt durs la soledat és una d'elles, tens que sempre desplaçar-te per qualsevol cosa.
Barcelona, i Gavà, el mig està la muntanya de Sant Ramon, si no fos així veuríeu Montjuïc i tot. és fantàstic, també veiem el Tibidabo, Collserola,


Les apostes de sol, són inigualables no hi mai una d'igual, i són ràpides, el temps de agafar la càmera ja ha canviat, ja no era ben bé allò que tu volies, però en fin. la natura sempre et guanya.











Balco de Casa amb les Morer-as tallades, quant broten aquesta part ja no és veu.

CINTA METRICA

Bé vaig fer un curs de fotografià (que tot sigui dit no vaig aprendre massa, més aviat u vaig entendre tot al reves , però jo no doncs mai res per perdut, vaig con-eixa gent, que això a mi m'agrada, etc.etc..., vaig fer la meva vida en aquell joc que dius mira la cinta mètrica i veurà el que et queda de vida., en un fondo negra vaig posar la cinta i colo-can una mica de tot (tot no hi cap). primer vaig posar la meva mare, i el seu llibre de seguiment del meu embaras, dons pensava que jo era adoptada, je, je, je coses de nenes.......




la meva joventut va se i va verí una mica de tot alegries,  tristesa, sempre amb sentia pobre i desgraciada, no se perquè, potser tenia que ser aixi dos germans grans que sempre m'enreda-ban i jo babaua , desprès un de més petit que tenia que cuidar  a l'edat de 6 anys crec que era més petita  i que no era pas feina meva. més petit que tenia que cuidar sempre i jo i ell no vare'm  fer pinya i tampoc cap mena d'estimació, podria dir que més odi que estimació, ve una pena però és un preu que és te pagar quant a casa ja una historia.

La meva joventut va se i va tendrà  una mica de tot alegries tristesa, sempre amb sentia pobre i desgraciada, no se perquè, potser tenia que ser aixi vestits pobres els nois no volien ballar amb mi etc. coses que són llargues d'explicar però que són a dins i que mai marxen, no se perquè dons quant som grans ja sabem triar el que era bo i dolent. però no hi manera. segueix a dins. i j crec que moriré amb tot això .

BÉ LA NOIA JA ESTA REPARADA

Bé la noia ja ha acabat els implants com podeu veure ha quedat una boca perfecta, esperem que això duri força i no tingui que passar per aquest mal trangul, i una feina més acabada. .

In English i will say that is enough for now, i hope no to spend any more money, !!!

SEGUIM AMB EL TIÓ

Aquest és l'artista dons ja teniu la prova, basto a la mà i pal de xocolata en l'altre, després ja venen els dos més importants, que volien seguir picant ei! ell també però no tenia tanta presa, va dir ?o sembla que pensa primer això i desprès ja parlarem, però els altres no estan per manies i van a tota marxa a donar cops.  Van deixar el que feien i tots a picar, que ningú  s'ha ho pensi que ja estem cansats

Després tot va ser posar i agafar dons els grans estaven cansats i la gana ja estava empenyen,  així que va ser ràpid  i l'escala tant concorreguda, prenen el sol

 

I sol és va quedar, esgotat, desolat, i trist i una mica plorant, però tots tenien ganes