Divendres un dia com aquell que va morir el meu germà, amb truquen i també em diuen que baixi a Sant Vicenç, que la meva cunyada ha tingut un accident, el meu amig va insistí perquè jo volia més informació, però ell és negava ha donar- me la, Deu meu un cop més el meu cos va sentir no se quelcom, no podia ser no entenia res... vaig baixa a recollir la meva germana que estava pitjor que jo dons ja tenia més informació del accident, però el que sabíem segur és que era morta., la nostra pregunta, constantment era perquè, perquè ens havia tocat a nosaltres un altre cop, la meva cunyada era jove 53 anys, quatre fills dos nets, tenia una vida per endavant, i et preguntes perquè, no hi cap resposta, en absolut, Els fills es faran preguntes aixi constantment, i el meu germà, no se, però ha de ser dur de cop i volta no tindrà la companyonia de la Montse el seu costat, i els fills faran la seva vida de mica en mica. la meva neboda gran en un moment i amb la vista perduda va dir "el meu Pare és viudo", com és pot quedar tants cors destrossat en un minut, i seguir tirar endavant?, no ho se però tenia que explicar el que sento, els voldria tindrà al meu costat acaronar-los i no puc, ells han d'esta junts, decidir coses, parla de la seva mare, potser i tot que els nervis els porti ha riure una mica recordant les anècdotes que han viscut.. Si tenen que estar junts!!!
Bé perdoneu per tornar explicar una desgràcia més .
